Carnaval, Obermann i la nostàlgia del darrer romàntic

Aquest programa proposa un viatge per l’univers del Romanticisme musical a través de tres de les seves veus més singulars: Robert Schumann, Franz Liszt i Sergei Rachmaninoff.

El recorregut comença amb el Carnaval, Op. 9 de Schumann — una explosió de creativitat i fantasia on el compositor alemany construeix un món ple de màscares, personatges i alter egos. Darrere l’aparença lúdica d’aquestes escenes breus s’hi amaga un retrat profund de la seva pròpia personalitat i del seu ideal artístic: la música com a reflex d’una vida interior desbordant, una partitura plena de codis musicals.

Amb Vallée d’Obermann, Liszt trasllada aquesta introspecció a un paisatge més filosòfic i existencial. Inspirat per la novel·la de Senancour, el pianista hongarès converteix la vall suïssa en una metàfora del desig i la recerca espiritual. La seva escriptura pianística —virtuosa, expansiva i d’una gran força poètica— reflecteix la seva pròpia lluita entre el món exterior i la inquietud interior. Alhora, Liszt és tal vegada l'exemple més clar i clamorós del que representà el concepte de "virtuós" durant l'era romàntica.

Finalment, els Preludis Op. 32 núm. 10 i 13 de Rachmaninoff ens transporten al crepuscle del Romanticisme. En ells, el llenguatge de Schumann i Liszt reapareix transformat: la passió i el virtuosisme, absolutament fonamentals, també deixen pas a la melancolia i a una nostàlgia irreparable. Rachmaninoff, el “darrer romàntic”, sintetitza en aquestes miniatures la memòria d’un món que s’esvaeix, però que encara vibra amb una bellesa profunda.

Aquest programa és, en definitiva, un viatge des de l’explosió creativa fins al record, des del gest impetuós del Romanticisme fins al seu últim sospir. Un humil mirada a una de les èpoques més importants de la història de la música.

*Condicions: